diumenge, 31 de desembre del 2017

Miguel Bosé. 40 aniversari a la música.


Miguel Bosé. 40 aniversari a la música. Felicitats!

Aquest any ha estat el 40 aniversari de la carrera musical de Miguel Bosé, i no he pensat...
últimament no penso en coses que fa uns anys seria impensable no pensar-hi...



Ara tinc nomes una hora per compartir el record de la meva carpeta del "insti", cap a l'any 1972 o 1973 amb fotos dels meus "amors" i la meva primera cinta de "cassette" al 1977, Linda.
A les hores ja treballava, i malgrat cobrar unes 4000 "pesetas", que era un sou miserable inclús per a l'època, em podia comprar alguna coseta pel meu compte.


Els meus pares, farts de mi i de la meva música, en un viatge a Andorra, (a les hores la gent anava a Andorra a comprar sucre, i altres coses que eren molt més barates que aquí), varen portar-me un aparell "portàtil" de cassette, que encara conservo.
Soc d'aquesta mena de persones rares que mai van llençar el plat pels vinils, ni el vinils ni els casettes ni les cintes de vídeos...,.el temps m'ha donat la raó, al menys amb els vinils.


De petita vivia a Poblenou, era un barri obrer i industrial, tret de la Rambla i poc més, molt obrer i molt industrial. Això feia que la canalla anéssim a les portes de les fàbriques a recollir el que podíem aprofitar de les seves deixalles.  
Un dels "tresors" era el "cello", quan no quedaven perfectes els llençaven.  Em vaig fer un fart de embolicar amb cello tot el que podia embolicar-se jajajaja




La carpeta del Insti, probablement reciclada, o sigui usada, estava coberta d'un collage de fotos de nois guapos, de Egipte -como no-,  i dels meus amors: Tony Isbert de Romeo, Serrat..., i Miguel Bosé, i el collage, tot cobert amb tires de cello pacientment enganxades una al costat de l'altre...
Quan encara no era Miguel Bosé, guapíssim amb un cavall blanc preciós!, on deia (i estic arriscant que la memòria em traeixi), que admirava a Serrat a Jesuscrist i que no suportava el calaixos oberts..., i vaig pensar "ostras, com jo!" jajajaja
En Bosé ho sabrà millor, però jo diria que eren fotos d'una revista de l'any 1972.



El segon treball de Miguel Bosé, CHICAS, de 1979.




Ai Miguel, com estava d'enamorada! No soc una fan "al uso", però només he mogut el cul i he fet cua per anar a alguna estrena de pelis i espectacles teus, i de concerts, teus i d'en Serrat, a Barcelona El Prat i Perelada.

Últimament et tinc una mica "abandonat"..., equivocadament la música ja no és la meva primordial companyia, però encara espero trobar-te un dia pels carrers de Barcelona, i tenir el valor de dir-te alguna cosa, que a Serrat i a Tony Isbert els vaig trobar i no vaig tenir nassos de dir ni Pío.  Més per no molestar que per vergonya.





Som grans, no val desitjar-te 40 anys més de bona feina, seria irreal, però sí que tinguis salut i força per continuar treballat i creant molts molts anys més, i que jo ho vegi, és clar!, i continuïs sorprenent-me amb joies com aquesta:








Per acabar, una anècdota.  L'únic cop a la vida que he sortit per la tele, la casualitat (i el tema) va fer que de fons posessin una cançó teva-  Malauradament a youtube em van treure la música, en vimeo ha sobreviscut, imagino que perquè ningú s'ho mira jajajaja





mmha 31 dic 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada