De petita, quan la sang era gris per televisió, m’agradaven els toros, mai
sabré si el meu “desinterès” va ser per seny o per l’arribada de la televisió
en color. No he anat ni aniré a una
plaça de toros, i no entenc que li agradi a ningú.
Soc catalana i catalanista.
Dit això, estic en contra de la prohibició dels toros. Intentaré explicar aquesta aparent
contradicció.
Dels arguments per justificar aquesta prohibició, un és la comparació amb
els espectacles cruents del circ romà, com a herència no evolucionada.
Per a mi és inqüestionable la brutalitat de penjar-se d’un ànec fins
arrancar-li el coll, o tirar dalt baix d’un campanar una cabra, o socarrar viu
un porc el dia de sant Martí, així com també ho es caçar per plaer, però no ho
tinc tan clar amb els toros.
Un altre argument és l’econòmic, pel que fa als diners dels contribuents,
bé, pot ser és així, però si tinguéssim que prohibir les coses minoritàries, de
lliure elecció, perilloses, que ens costen diners, encara que ni ens agradi ni
practiquem, com per exemple l’alpinisme, no sé si acabaríem mai.
Un tercer argument, i que pressuposo el més important, és la protecció de
l’animal, ho trobo una ironia, aquest animal existeix gràcies (o amb motiu) de
la anomenada festa taurina. Fa segles
que s’ha extingit allà on no ha existit o no va perdurar aquesta “tradició”, al
no tenir sentit com animal de carrega i no ser bo per treure la gana (costa més
de criar que el profit que dona en carn).
A més d’aquesta ironia de prohibir el que ha protegit i conservat el
toro fins els nostres dies, ens trobem que molta gent que està d’acord amb la
prohibició pel maltractament que pateix l’animal, menja carn, embotits,
pollastre, ous, productes lactis. S’han
preguntat com munyeixen les vaques?
S’han preguntat com viuen els animals a les granges? O com moren? El toro viu com un senyor, en llibertat, és
cert que el seu fi es morir i donar espectacle, com a poc un fet qüestionable,
però no em sembla tant cruent si ho comparo amb com viuen, per a què, i com moren,
la resta d’animals que ens donen gust al plat.
Tan mateix, aquests defensors dels animals, sovint tenen gats i gossos,
tancats en pisos de 60/70m2 , capats i esterilitzats suprimint la
seva activitat sexual i reproductiva natural, i en molts casos operats de
cirurgia estètica a orelles i cues, perquè estiguin més macos. No és això el que jo entenc per amor.
Tenim la imatge frívola del torero de les revistes de perruqueria, i
personalment com artista, no em sento còmoda quan els hi donen un guardó de
Belles Arts, però reconec que el torero té una vocació indefectible, una vida
de sacrifici per assolir una professió curta i mal pagada, un cop descomptat el
gasto, inclòs el toro, que s’ho han de pagar ells, i que, encara que la nostra
mentalitat no entengui, se l’estimen i respecten.
Em preocupen més les persones que les bèsties, i, per tant, la part econòmica i política d’aquest tema.
En el cas concret de Barcelona (que a aquest pas convertiran en una
maqueta), dubto que el motiu inicial fora l’amor pels animals. Les Arenas ja havia tancat feia anys, la
Monumental portava el mateix camí, però un empresari jove la rehabilita, porta
a José Tomás i revifa l’afició, poca o molta, que queda a Catalunya. Curiosament és a les hores quan comencen els
problemes. Em pregunto a qui beneficia
el tancament de La Monumental i quin és el seu futur. Un altre centre comercial, que en tenim pocs
i es un gran signe de cultura i civilització desenvolupada?
També em pregunto que serà de la gent que treballa i viu de les festes
taurines. M’imagino que sempre podran
treballar en netejar a les urbanitzacions que es construiran per estrangers,
als camps on ara pasturen els toros, o tallant la gespa dels seus camps de
golf, que ni vull pensar com regaran. No
podem ser il·lusos, si s’han conservat aquestes terres és per que el món del
toro existeix i és rentable.
Abans de la prohibició he viscut a Sevilla com tallaven la circulació les
manifestacions antitaurines, sense el ressò que varen tenir a Barcelona,
manipulant-nos, aquí i allà.
Em preocupa lo petita que soc, i que qualsevol, amb l’oportú suport per
interès econòmic o polític, canviï la meva vida i anul·li la meva capacitat per
decidir que està bé o no.
Em costa pair que un senyor, que no és ni català ni espanyol, encapsa-li
una plataforma oportunista, saben que el polítics espanyols la faran servir en
contra dels catalans, i els polítics catalanistes per marcar diferencies amb
espanya, amb la gran hipocresia de permetre amb els toros activitats lúdiques
“més nostres”. No sé que es pitjor, si viure con un rei i morir plantant cara a
una plaça, o viure tota la vida engabiat, famèlic, perseguit, apallissat i
estressat amb foc a les banyes!
No ha de ser per negació o menyspreu als
fets culturals o de tradició de l’altre, la manera de marcar diferencies (si és
que són) com a poble.
De que serveix prohibir els toros a
Catalunya i anar d’intel·lectuals evolucionats pel món, si tenim el nivell
educatiu més baix? Amb una bona base de
coneixement i educació, no caldria prohibit tant.
Per acabar,
crec que hi han coses més importants a la
vida, i a la mort, que tenir cura d’uns animals que viuen millor que les
persones i que, probablement, moren de millor manera que la majoria de
nosaltres ho farem quan ens arribi el moment.
Guió
-presentació personal, opinió inicial
-rebat arguments prohibició
espectacle
cruents circ romà, “tradicions” brutals, caça per esport
econòmics
protecció contribuent, escalada i alpinisme
protecció animal,
animals consum humà, animals de companyia, torero sentiments toro
-preocupacions
manipulació
econòmica (centre comercial, futur sense toros, famílies i natura)
i política
(diferencies espanya, nivell educatiu, intel·lectual)
-reflexió vida i mort (qualitat vida,
eutanàsia)
mmha, abril 2011
